A Rússia, després de la revolució bolxevic apareixerà una escola de cine que tindrà noms com Pudovkin, Kuleshov, Vertov i Eisenstein. Per a Eisenstein, el muntatge s'usa en una pel·lícula per a crear una catarsi en l'espectador i usa el que ell anomena muntatge intel·lectual o muntatge d'atraccions. El director ha de resoldre en la pel·lícula una sèrie de conflictes expressant les seues idees mitjançant les noves significacions produïdes.
La continuïtat narrativa ideal seria aquella en què cada canvi de pla donara lloc a un nou xoc. Així en 'El cuirassat Potemkim' en l'escena de les escales d'Odessa usa esta forma de veure el cine per mitjà de violentes transicions en els plans.
Una de les experiències de Pudovkin i Kuleshov va consistir a rodar un primer pla d'un actor que van muntar abans i després de diferents imatges (menjar, un pla d'un taüt, etc) . Amb la mateixa imatge de l'actor els espectadors van elogiar la interpretació de l'actor.
