La teorització del fenòmen de la persistència retiniana farà que es construïsquen tota una sèrie de joguets basats en este fenomen. La persistència de la visió o retiniana, consistix en el fet que quan veiem una llum o un objecte il·luminat i mirem ràpidament a un altre costat, la retina reté una clara imatge de l'objecte que dura uns instants depenent de la intensitat de la llum.
El Thaumatrope (1825) , era una demostració del fenomen de la visió. Consistix en un disc amb un dibuix en cada cara i unes cordes en dos extrems de manera que al fer-ho rotar, si en una cara hi havia un pardal i en l'altra una gàbia es pot veure el pardal engabiat.
El Fenakistoscopio (1832) de Plateau, incorporava un disc mòbil de forma vertical. Sobre el disc hi havia una seqüència d'imatges que a través de ranures es podia veure una seqüència animada.
En 1834 Horner, va crear el Zoòtrop consistent en un tambor circular amb una seqüència d'imatges en el seu interior que es miraven per una ranura. Al rotar l'interior es podia veure una seqüència seca en moviment. Més tard este invent s'usaria mesclat amb l'espectacle de llanterna màgica, creant un espectacle molt semblant al cine. 
El Praxinoscopio (1876) d'Emile Reynaud, era igual que el zoòtrop però en el seu interior incloïa una sèrie d'espills que podien projectar la imatge sobre una pantalla aconseguint major nitidesa que el zoòtrop.
