dissabte, 12 de maig del 2012

Introducció.

La cultura de la imatge comprén un vast univers que ens remunta als orígens de l'home. Des dels pobles primitius fins a principis d'este segle vint-i-u, la imatge ha jugat un paper preponderant en la comunicació humana i una de les seues intencions va ser i continua sent enganyar a l'ull de l'espectador, confondre-ho, o en el cas del cine i del còmic, l'arribar a la transparència narrativa. Però no serà fins a finals del segle XIX quan s'aconseguisca crear un mecanisme i una tècnica que faça que eixes imatges aconseguisquen la seua animació, el seu moviment. Parlem clar està del naixement del cine i estem delimitant la imatge a la imatge bidimensional.
Tota imatge narra alguna cosa, ens compta almenys la seua tècnica. Amb el naixement de la fotografia i els moderns mitjans de masses la imatge substituïx moltes vegades a la paraula impresa creant-se una autèntica cultura visual, on la paraula impresa queda relegada a un segon terme, procés este que va començar amb el estudi de la perspectiva cònica en el Renaixement. No obstant això, fins que no es dóna el pas de la invenció de la fotografia i la seua particularitat de detindre el moviment, de congelar l'instant, la imatge fixa no es desprendrà de l'halo de màgia que rodejava l'artista que creava imatges que no existien anteriorment.
Així mateix, no serà prou la fotografia perquè es creen les bases i la necessitat d'una cultura de la imatge en moviment, es necessitaran certs joguets i espectacles que facen que a poc a poc la cultura de la imatge en moviment es vaja desenrotllant.
Tècnica d'una banda, joguets i espectacles d'una altra, faran que la societat adquirisca una cultura de la imatge i que la desenrotlle en forma del cine, de la historieta, o d'algunes formes de pintura o instal·lacions més recents que necessiten un tipus d'imatge seqüenciada basada en el coneiximent del llenguatge visual.